Aprofundir en la Història del Poal

El Poal és un municipi que pertany a la comarca del Pla d'Urgell, a la vall del riu Corb, aigua amunt del terme de Bellvís, del qual se segregà com a municipi independent l'any 1922.

Segons diuen, el nom del Poal (situat a 216 m d'altitud) ve de la gran quantitat de pous que hi havia en aquestes terres. Era lògic, que abans d'arribar les aigües del Canal Auxiliar d'Urgell, la gent cerqués la manera de tenir aigua, i aquesta, degut a les vetes fluvials, s'hi trobava abundant en aquesta zona. Fins i tot hi havia el "pou alt". En aquest pou s'hi anava a cercar l'aigua per beure i cuinar, és a dir, la potable. Hi havia molts altres llocs on l'aigua brollava abundant. Hi havia, a més de molts pous, algunes basses, entre les quals caldria fer esment de l'existent a l'indret de l'església parroquial,  la qual era utilitzada per anar a abeurar els animals. L'altra bassa, d'una grandària de quasi un jornal de terra, i amb molta cacera i pesca era la "bassa d'en Sori".

Al Poal, va néixer l'any 1666 Antoni Desvalls i de Vergós, el qual fou anomenat comandant dels Sometents de Catalunya per tal de defensar Barcelona contra les tropes d'en Felip V. L'església parroquial és dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptitsta, i quan es començà fou per iniciativa d'en Francesc Desvalls i d'Alegre, qui va ser marquès del Poal. L'obra s'acabà devers 1776. El casal dels senyors del Poal ha estat conegut com a Cal Castell. Un edifici noble amb carreus escairats i portal adovellat. Al poble hi ha altres cases antigues i senyorials, dignes de visitar, entre elles Cal Puig, Cal Francès i Cal Graells.

Pràcticament tot el territori és ocupat pels conreus de regadiu: cereals, especialment blat, blat de moro, farratges, hortalisses i arbres fruiters. La ramaderia (porcí, boví, aviram), amb les activitats industrials derivades de l'agricultura complementen l'economia.

El poble es troba situat al sector esquerra del riu Corb, a llevant de Bellvís. La part més antiga del poble és la zona de la Plaça Felip Rodés i el carrer Major, lloc on es troba l'església i les cases més velles del poble, fetes de pedra i amb moltes dependències. En l'actualitat algunes es troben deshabitades. La resta de les cases del poble són totes unifamiliars i la seva estructura és la de la típica casa de poble agrícola: a la part baixa el magatzem, al primer pis la vivenda, a la part superior les golfes; les cases noves del poble estan fetes amb totxo, formigó, fusta...

Els origens

Segons la tradició antiga, El Poal vol dir "terra de pous". Les filtracions del riu corb originen vetes d'aigua subterrànies que faciliten l'excavació de pous, un dels quals donà el nom al lloc del Poal i que encara avui es conserva. És per aquest motiu que en l'escut del poble s'hi troba dibuixat un pou.

Els vestigis més antics del poble foren d'un poblat íber que es trobava a l'actual partida de Sarcènit (a uns 300 m del poble, direcció Vila-sana).

Per aquestes terren passaren, a més dels íbers, els romans, els visigots, els sarraïns...fins que , cap al segle XI el Poal fou repoblat pels templers, una ordre cristiana que tenia el suport del Comtat d'Urgell.

Cap a la segona meitat del segle XIV, la senyoria del Poal pertanyia a Bertran Desvalls de Lleida.

El 1666 nasqué al Castell del Poal (l'actual Cal Castell) Antoni Desvalls i de Vergós, el qual es distingí per les seves accions militars en la Guerra de Successió a favor del rei-archiduc Carles d'Àustria. La seva actuació li valgué el títol de marquès del Poal i juntament amb el seu germà Manuel Desvalls defensaren les seves terres més enllà de l'onze de setembre de 1714. Exiliats a Viena ell i el seu germà foren distingits i apreciats per la cort imperial rebent múltiples condecoracions.

L'any 1743, un dels seus descendents, el senyor i marquès del Poal, Francesc Desvalls i d'Alegre va manar construir l'actual campanar, el portal i una petita nau que inclou els bancs del darrere de l'actual església. Molts anys després, el 1949, l'església va quedar petita i es va començar la seva ampliació fins quedar en l'estat actual. Per aquest motiu es va haver de traslladar el cementiri que hi havia just al costat de l'església.

 El marquesat del Poal continua avui de dret en la mateixa família dels Desvalls, en la persona de Lluís Desvalls i Trias.

Entre els anys 1788 i 1860 el Poal va passar a formar part del municipi de Bellvís. L'any 1922 gràcies a que Felip Rodés fou elegit diputat per Balaguer, el Poal va tornar a ser un municipi independent. És per aquest motiu que van posar el seu nom a la plaça de l'església.

L'any 1923 es va construir el nou edifici de l'ajuntament a l'actual plaça Catalunya, que ubicava les escoles als laterals de la planta baixa i les oficines de l'ajuntament a la part central de l'edifici. Aquest edifici va ésser reformat l'any 1985.

Església Parroquial de Sant Joan Baptista

Situada al bell mig del poble, al carrer Major.

Inicialment l'església de Sant Joan Baptista era d'una nau. Avui es troba molt modificada i ampliada. Només conserva una part de l'entrada de tal com era abans.

Destaca la portada de sobri barroc i el campanar de dos cossos i terrassa. A damunt la porta d'entrada hi consta l'any de construcció 1743 i a la base del campanar l'any 1790.

L'església fou construïda l'any 1743, mitjançant l'ajut del poble i del Marquès del Poal. Després de l'església es va fer el campanar.

L'any 1950 es van dur a terme les obres de reforma de l'església. El poble comptava amb un nombre prou important d'habitants i era necessària l'ampliació de la mateixa. Les obres de reforma foren dirigides per l'arquitecte el Sr. Josep Danés i Torres, arquitecte del Bisbat d'Urgell. Les reformes de l'església van ser pagades pels mateixos poalencs.

El frontís de l'església segueix els postulats neoclàssics dins una línia sòbria que ratlla la simplicitat i senzillesa pròpia d'una zona totalment rural. La porta s'emmarca dins un arc escarcer on les antes i l'extradós estàn formats per fistons i motllures que presenten un abocinament, la clau de l'arc està marcada per una fulla d'acant cargolada. A cada costat de la porta, un flaç pilar (format per carreus superposats) descansa sobre una basa amb toro i escòcia; damunt d'aquest capitell es forma a partir de dos grups de motllures; el fris, totalment llis, sembla ser una continuació de la façana; la cornissa està formada per un arc també escarcé però més rebaixat que el de la porta. L'arc, format per nivells de motllures soporta en el seu centre i en les parets laterals, unes peses geomètriques en forma d'alfils. El central porta la data de l'església. La portada produeix en l'espectador una sensació de miopia: la seva amplitud no és proporcional amb la seva altura.

Les notícies que tenim de la portalada són homòlogues a les que tenim  de l'església: dedicada a la degollació de Sant Joan, l'església va ésser construïda per iniciativa de Francesc Desvalls i d'Alegre, senyor i marqués del Poal, com ho commemora una làpida que es conserva, segons la qual, a més de bastir l'església, l'edificà per a si mateix; per la seva esposa i per als seus. En aquesta làpida s'aprecien els escuts nobiliaris tal com era habitual durant el segle XVIII.

L'obra s'acabà vers el 1776.

El carrer Major

És el carrer més antic del poble. En un principi el poble tan sols comptava amb aquest carrer i la plaça de l'església. Era on vivien els  senyors del poble. Actualment algunes de les cases d'aquest carrer estan deshabitades, mentre que altres es troben habitades.

Algunes de les cases del carrer Major són senyorials de façana de pedra picada i portes allintellades amb inscripcions i en alguns casos escuts senyorials. El carrer acaba amb la plaça de l'església, de construcció posterior.

Les inscripcions de les cases situades en aquest carrer porten dates entre els anys 1616 i 1860.

Al carrer Major es conserva un massís mur que segons la tradició popular és la resta de l'antiga església de la població.